–No tinc el costum de pagar amb diners. Pago a tothom amb te i sucre:
a tu, als cantaires, dels quals sóc l'administrador, i als porters. Així s'eviten
embriagaments.
–Però, Zakhar Semiónitx, potser es pot comparar la meva feina amb la dels
porters o la dels cantaires? Jo faig una feina intel·lectual...
–Vaja una feina! T'asseus, escrius, i ja està. L'escriptura no és una cosa que
es mengi o es begui..., no duu gens de feina! No val ni un ruble.
–Mmmm... Quina opinió que teniu de l'escriptura –es va ofendre Gueinim–.
No es menja ni es beu. No compreneu que jo, quan redactava aquest anunci,
potser sofria, i que l'ànima em feia mal? Escrius i saps que enganyes tot Rússia.
Doneu-me els diners, Zakhar Semiónitx!
Anton P. Txèkhov, De l'amor i altres contes.
Traducció de Maria Antònia Oliver i Ricard San Vicente
