(...)
Els cotxes van anar tirant els uns direcció Barcelona, els altres cap a dins de Lleida i
nosaltres cap a Saragossa. Era de nit i hi havia boira, però el primer quilòmetre de carretera
l’il·luminaven els fanals i els llums de la benzinera, d’un taller i d’un concessionari de cotxes.
Allà, la carretera s’eixamplava i s’hi posaven les putes. El pare de l’Àngel va frenar, va avorar
el cotxe i va obrir la porta perquè en pugés una. Anàvem amb el Renault però va ser com si
anéssim amb el Dyane i la lona s’esquincés i entrés l’aire gelat de l’hivern. Quan anava a dir
alguna cosa el pare em va tallar en sec:
– D’això que has vist, ni mitja paraula. A ningú.
Hi havia boira. M’agradava, quan el pare encenia els llums antiboira, aquella llum groga que
feia que tot brillés davant nostre.
Francesc Serés, La primera esquerda.
Time Out Cultura, 20/12/2010.
Il·lustració, Marc Vicens.
