Tenia tretze anys, potser catorze. Ja tenia veu d'home,
però no parlava al ritme que parlen els homes. En Raf sentia
dolor i havia decidit que volia demostrar-ho. En K. i dos
nois més havien trucat a la porta de casa i m'havien despertat.
Havien ferit en Raf a la cama i no podia posar el peu a terra.
Havia vingut caminant a peu coixet, amb els braços recolzats
sobre les espatlles dels altres. Es diu Raf, em va dir.
El coratge espontani apareix quan s'és jove. El que apareix
amb l'edat és la resistència, el regal cruel que ens fan els anys.
John Berger D'A a X.
Traducció de Laura Baena i Garcia.
Edicions de 1984, 2008.