apartar la vista del mirall va repetir amb fúria el seu nom una
vegada i una altra, sense saber per què, com un exorcisme o com
si firmés un pacte amb ell mateix sobre algun assumpte inconcret
i que li calmava l'exasperació, i se li va ocórrer que obsessionar-se
era pensar inúltilment en qüestions inútils, i que el dia tranquil que
s'havia concedit com una treva contra els maldecaps de la vida
quotidiana a la ciutat no es podia esguerrar d'una forma tant senzilla
i trivial.
Ponç Puigdevall, Un dia tranquil.
Tusquets editors, 2010.
