dilluns, 17 de gener de 2011

Els bons salvatges

Era estiu, vaig anar a comprar enciam, verdures i tot de fruita, eren ovolactovegetarians. 
No menjaven vedella però fumaven Marlboro; volien perdre’s però no tenir cobertura 
era un inconvenient...  En Llac va insistir a venir amb mi. Pensava que seria una molèstia, 
anar a comprar amb ell, però em vaig equivocar. Va ser un suplici: “no ho toquis”, 
“no hi pots passar”, “no és meu, senyora, em sap greu”.
Vam tornar carregadíssims. La Llum va anar cap al maleter del cotxe, va agafar un tomàquet 
sense demanar permís i sense dir gràcies i se’l va començar a menjar. La pregunta era sempre 
la mateixa, com era que m’estranyava tant de tot si venia de pagès. 
Era inútil explicar-los que mai no havia vist ningú menjar un tomàquet mentre el suc 
li regalimava per les galtes i el pit.

Francesc Serés, Time Out Cultura (8)
Gener, 2011. 
Il·lustració: Marc Vicens