Era estiu, vaig anar a comprar enciam, verdures i tot de fruita, eren ovolactovegetarians.
No menjaven vedella però fumaven Marlboro; volien perdre’s però no tenir cobertura
era un inconvenient... En Llac va insistir a venir amb mi. Pensava que seria una molèstia,
anar a comprar amb ell, però em vaig equivocar. Va ser un suplici: “no ho toquis”,
“no hi pots passar”, “no és meu, senyora, em sap greu”.
Vam tornar carregadíssims. La Llum va anar cap al maleter del cotxe, va agafar un tomàquet
sense demanar permís i sense dir gràcies i se’l va començar a menjar. La pregunta era sempre
la mateixa, com era que m’estranyava tant de tot si venia de pagès.
Era inútil explicar-los que mai no havia vist ningú menjar un tomàquet mentre el suc
li regalimava per les galtes i el pit.
Francesc Serés, Time Out Cultura (8)
Gener, 2011.
Il·lustració: Marc Vicens
