que s'acosta. Li han dit que li prendran la casa i el terreny.
El terreny és poca cosa. Hi ha dos cirerers i una figuera
i encara hi ha les canyes de les tomateres. Només les canyes.
No vol deixar d'anar al cementiri, amb la seva bossa de ràfia,
i és per això que, tant sí com no, es vol quedar al poble.
No els costaria gens fer-la fora de la casa: no els caldria cap
violència, ni cap decret de confiscació. La casa i el terreny
no són encara a nom seu.
La casa de Silva, als afores, és petita, feta malbé per la part
del sostre. A la teulada hi ha herbes que s'han assecat.
Josep M. Fonalleras. La millor guerra del món.
Edicions 62, 1998.
