divendres, 11 de febrer de 2011

Caputxeta

Fa dos hores que hauria de ser aquí, em sembla que s’ha perdut
dins el refugi el foc sembla que es dona per vençut
l’avorriment s’escampa i marceix les flors
mentre a fora cada cop neva més, cada cop és més fosc

Lluny dins el bosc la Cristina camina
trepitja branques d’alzina i agulles de pi
veu una llum més enllà del molí
darrera seu a cada pas la neu es menja el camí

De cop el sent darrera seu, comença a córrer en la neu
De cop el sent darrera seu, comença a córrer en la neu
No miris enrere Caputxeta que el llop se’t vol menjar.

Dins la butxaca de l’abric vermell amb caputxa
porta les drogues que li han demanat per aquesta nit 
I ara ja dubta de si pateixen per ella
o només pel que porta dins el seu abric

De cop el sent darrera seu, comença a córrer en la neu
De cop el sent darrera seu, comença a córrer en la neu
No miris enrere Caputxeta que el llop se’t vol menjar.

L’endemà al matí surten a buscar-la i el verd és més verd
i el blau més blau enmig del blanc
Però no hi ha petjades, ni crits d’auxili,
només silenci.

Mazoni, Eufòria 5 - Esperança 0. Escolta'l