dimecres, 23 de febrer de 2011

–Has d'anar al metge

(...)
 Escolta, és molt estrany, això.
– ¿El què?
 ¿Què vols que sigui?
 Potser no és una cosa habitual, però no veig que sigui res d'estrany estrany.
– Doncs ho és.
 ¿Que et porta problemes?
 No entens res.
 Jo, més aviat em pensava que t'havia d'agradar.
 Mira-te'l, el milhomes.
 Imagina't que fos tot el contrari.
 És com si fossis un robot. Amb qualsevol estaries a punt, sempre.
Perquè, hi hagi o no una dona a prop, sempre estàs igual.
Has d'anar al metge.
(...)


Quim Monzó, La magnitud de la tragèdia.
Quaderns Crema, 1993.