Li costa pujar l’escala. En Josep esbufega a cada graó.
No pot evitar recordar aquells documentals d’escalada,
els alpinistes que pateixen els darrers metres, que han de tallar
el gel amb els grampons per poder-hi encabir el peu. La barana
tremola cada vegada que s’hi agafa. Només són quatre pisos, però
hi ha els baixos, el principal, l’entresòl i, finalment, el primer.
Vuitanta-sis graons i quinze replans.
La Carme ha pujat, com sempre, amb l’ascensor. En Josep ha sentit
com es tancava la porta i com l’ascensor començava a pujar,
el clic-clac que compta els pisos, els talons de la Carme dins
de l’ascensor mentre ell continua agafant-se a la barana
i comptant els graons.
(...)
(...)
Francesc Serés, Time Out Cultura (11).
Febrer, 2011.
Il·lustració: Marc Vicens
