dilluns, 7 de març de 2011

Dotze anys i un dia

(...)
– Lina, em sents? Vull venir a l’enterrament.
En David pensa en la vergonya que passarà. Anar amb la dona a 
l’enterrament del germà de la seva amant: hi serà tothom 
i tothom n’anirà ple. Per a la Júlia, però, la vergonya és un record 
llunyà d’una cosa que fa temps que no té.
– Lina, digues alguna cosa. Entenc que no estiguis bé, però vull 
venir a l’enterrament, ja saps que amb en Pere ens hi fèiem molt 
quan érem jovenets. En tinc tot el dret.
(...)



Francesc Serés, Time Out Cultura (15).
Març, 2011. 
Il·lustració: Marc Vicens