dijous, 17 de març de 2011

Moviments

Després d'això, no va tornar a anomenar el seu marit.
La cinquena vegada, no van anar a dinar. Se n'anaren
a un hotel; ho havien planejat el dia abans. Ell va descobrir
que no sabia gairebé res d'allò que calia fer, llevat de les
suposicions i del que havia imaginat; a causa de la seva
ignorància, es creia que calia conèixer alguna cosa secreta
per tal de reexir en tot aquell afer, no una fórmula secreta
sinó una mena de màgia blanca: una paraula o algun lleu
moviment trivial de la mà com aquell que es fa per obrir
un calaix o un tauler secrets.

William Faulkner, Les palmeres salvatges.
Traducció Jordi Arbonès.