dimarts, 1 de març del 2011

Zoo

Tinc un amic que, cada cop que hi ha un tifó o que cau un aiguat, té
l'estrany costum d'anar al zoològic. Ja fa deu anys que ho fa. De casa
al zoològic hi té un quart a peu.
Just quan la gent amb dos dits de front s'afanya a tancar els finestrons
a comprar aigua mineral o a comprovar que el transistor i la lot funcionen
com cal, ell s'embolica amb un d'aquells ponxos de l'exèrcit americà
que venien durant la guerra del Vietnam, s'omple les butxaques de llaunes
de cervesa i s'arriba al zoològic. Quan hi ha un tifó, no va mai a treballar.
Si està de pega, es troba les portes tancades i barrades.
TANCAT PER MAL TEMPS, diu el rètol.
Ben mirat és normal. ¿A qui se li acut passar la tarda mirant girafes i
zebres quan hi ha un tifó?


Haruki Murakami, La catàstrofe minera a Nova York.
El salze cec i la dona adormida.
Traducció del japonès d'Albert Nolla
Editorial Empúries, 2008.


Tinta xinesa sobre paper. Marc Vicens, 2010.