Necessitava llogar una casa, per això, quan la Modesta
i en Ramon van sortir a la porta i em van fer tan bon tracte
no vaig poder dir que no.
Eren dos avis menuts riallers, i parlaven alhora. Em miraven amb aquells
ullets que també semblaven riallers i em deien que si me la deixaven tan
barata era perquè volien que me la quedés jo. Els vaig haver de demanar
si hi havia algun problema de sorolls o d’humitat que en aquell moment no
es percebia, però no, no hi havia res. L’únic que em va estranyar va ser que
em van demanar si havia pensat a tenir fills. Els vaig dir que no estava casat.
Francesc Serés, Time Out Cultura (19).
Març, 2011.
Il·lustració: Marc Vicens