dimarts, 26 d’abril de 2011

Pluja plovent

Els trons esclaten tan a prop que el so és agut, de roca que s’esquerda. 
La tenda s’il·lumina cada vegada que llampegueja. En l’instant que dura 
el flaix es veuen tots els racons, les botes, les motxilles, les dues bosses 
amb el menjar... La Míriam li diu que la tempesta la torna a posar calenta. 
Només fa dos dies que han començat l’excursió i ja ha perdut el compte 
de les vegades que ho han fet. L’ha deixat sec i li cou la pell del gland. 
Se li barreja tot, la pluja, el vent fortíssim, ella que es comença a 
moure a sobre seu, llampegueig i gemecs.
(...)



Francesc Serés, Time Out Cultura (22).
Abril, 2011. 
Il·lustració: Marc Vicens