dijous, 7 d’abril de 2011

Por

Però ell va insistir que es casessin.
–A la meva classe hi ha dues noies que estan
promeses –va dir ell–, però els seus promesos tenen
una feina com cal. Estar promès implica això.
Casar-se és una responsabilitat. T'has de fer independent
i acceptar una altra persona a la teva vida. Si no assumeixes
aquesta responsabilitat no vas enlloc.
–Jo la puc assumir –va dir ell sense dubtar–. Estic en una
bona universitat i trec bones notes. Quan acabi, podré entrar
a l'empresa o al ministeri que vulgui. Puc ser el millor candidat
per al lloc que més t'agradi. Si m'ho plantejo, puc fer el que
vulgui. ¿Quin problema hi ha?
Ella va tancar els ulls, va recolzar el cap al seient del cotxe i es
va quedar una estona en silenci.
–Tinc por– va dir finalment.

Haruki Murakami, El folklore de la nostra època (o la prehistòria
del tardocapitalisme).
El salze cec i la dona adormida. Editorial Empúries, 2008.