dilluns, 2 de maig de 2011

L'instint

– Hòstia, hòstia, hòstia, sempre m’has de fer quedar malament. 
Tu saps quina classe de gent... Hi era tothom, clients, famílies, socis...
– Collons si ho sé, quina classe de gent...
– No em contestis! Ara no se t’acudeixi contestar-me, pel que més vulguis. 
No hi podré tornar, aquí. Però què t’has cregut? 
Hòstia, i no corris tant, que anem a 150. 
– Veus malament l’agulla.
– Et poden denunciar, Francesc, et poden denunciar.
–  Van massa fins aquests cotxes. 
– Els radars no, ruc, els Baixeras. I ara què dic a la feina? 
Els Baixeras són socis. Saps què vol dir, que són socis? 
Que no sé si m’acomiadaran.
– No t’acomiadaran.
– Oh, ha parlat l’oracle! I com ho sap, això, l’oracle?
–  Perquè ho sé i prou.
– Ho saps i prou... 
– Li hem donat moltes oportunitats. Massa. 
– Però ells són així. Són així amb ells mateixos, amb tothom. I havia begut.
– No havia begut. Havia esnifat. 
– I tu li has trencat el nas. 



Francesc Serés, Time Out Cultura (23).
Maig, 2011.
Il·lustració: Marc Vicens