d'un excés, d'un massa ple en què viu el subjecte
del nostre temps, inundat per la sèrie d'objectes
proposats per desitjar. És el signe que fa falta
una mica de buit, que fa falta la falta, com deia
fa temps el psicoanalista Jacques Lacan al seu
seminari dedicat completament a aquest afecte
tan estrany, l'angoixa.
(...) És a aquest excés de soroll, que respon el
silenci eixordador de l'angoixa d'una manera
singular en cada subjecte.
Miquel Bassols, L'epidèmia silenciosa.
Culturas, (La Vanguardia) 28-11-2012.
 |
| Marc Vicens, 2012. |