a un altre cos. Comunica sensacions, sent,
toca al cor i al final arriba a la ment, que és el
menys important. Allò que no es perd en
la traducció és allò que ve del cos, no de
l'intel·lecte. (...)
No sempre és un procés agradable, de vegades
és dolorós, però la poesia és com aquest tornar
a fluir de la sang que recorre de nou una cama
o un braç que s'havia quedat adormit pel fred.
Jorie Graham, poeta.
Entrevista de Josep Massot, La Vanguardia, 15-05-2013.
 |
| Marc Vicens, 2013. |