d'amor que tanquen els nínxols, en les quantitats grans
o petites de passió i felicitat que una persona pot acumular
durant la vida. Podia imaginar-me sense cap morbositat
les despulles estirades, els vestits ja desfets, els ossos, la
pols d'aquells homes i dones que havien travessat la porta
abans meu.
Toni Sala, El cotxe.
Provisionalitat, Empúries Narrativa, 2012.
 |
| Marc Vicens, 2013. |