com qualsevol instint, però, de tots, és el més embolicat
i mutador –i a sobre implica altra gent. Li corres al darrere,
vas entenent-lo amb els anys i al mateix temps ell que no
para de fugir endavant, descarant-se, canviant a la seva,
del desfici animal a la superació estoica, complicant-se,
sobretot complicant-se. Llavors ja no té res a veure amb
el que va ser als vint-i-un anys, igual que als vint-i-un va
tenir poc a veure amb el que era, si te'n recordaves, a dotze
o tretze anys.
Toni Sala, El cotxe.
Provisionalitat, Empúries Narrativa, 2012.
 |
| Marc Vicens, 2013. |