es va expressar a diversos països europeus (Grècia,
Espanya, Itàlia i fins i tot la metròpoli londinenca),
ha demostrat que la societat reacciona amb ràbia
a l'intent de reduir-la a condicions de misèria
generalitzada en favor de l'enriquiment d'una petita
minoria financera.
Però aquesta onada de revoltes no ha trobat una síntesis
política, el treball precari no aconsegueix concretar-se
en moviment solidari, i gran part de la protesta s'organitza
en partits nacionalistes o obertament feixistes.
(...) La multitud és vida que resisteix a la mortificació
financera, però cal un procés de (re)composició de
les forces del treball.
Franco Berardi, Culturas (La Vanguardia).
22-05-2013.
 |
| Marc Vicens, 2013. |