i les irisacions del nàcar, i el verd de les fulles,
i l'escata dels peixos indefinible, i més indefinible
quan els peixos són servits a taula,
i els matisos de la pell d'una anca humana
(jove, és clar),
i els de l'interior del porc, tan suaus,
i allò que en diuen l'arc de Sant Martí,
i una cirera.
Són els Colors de la rutina: els de la Kodak mesocràtica
i
de la bestiesa.
Joan Fuster
 |
| Marc Vicens, 2013. |