parlar. Deia que era bona, o força bona, o correcta. No
veia cap necessitat de continuar-ne parlant. Mirava
la televisió i llegia un llibre si fa no fa de la mateixa
manera. Era de bona fe amb aquesta mena de coses.
Segur que els autors ho havien fet tan bé com podien.
La Greta solia contradir-lo i li preguntava amb impertinència
si diria el mateix d'un pont. Els que feien el pont ho feien
tan bé com podien, però si el pont queia, és evident que
no era prou.
Alice Munro, Estimada vida.
Traduït per Dolors Udina.
Club Editor, 2013.
 |
| Marc Vicens, 2013. |