i dels llums encesos més tard a la profunditat de la nit.
Un cop esvaïda la fressa general de les coses per fer,
per resoldre, per acabar, es convertia en un lloc estrany
en què desapareixien les persones i tot el que derivava
de les seves vides, desapareixia la utilitat del tot el que
les envoltava, tots els mobles es tancaven en si mateixos
i deixaven d'existir perquè ningú no hi parava atenció.
Alice Munro, Nit.
Estimada vida.
Club Editor, 2013.
Marc Vicens, 2013. |