divendres, 29 de novembre del 2013

Diu que l'Antònia se'n va

Encara no m´ho crec 
i ja torn a ser a un satèl·lit 
que fa voltes en línia recta. 
T´has fet desaparèixer 
i jo he perdut sa corba 
i s´anestèsia, i he plorat. 
Necessit un centre de gravetat, 
necessit un atles d´espirals 
que me dugui a conèixer i a tancar 
una fonoteca d´auriculars. 

I que sonin tots es motors 
d´impossibles aviadors, 
que te duguin a comprovar 
que es teus somnis són africans. 

Mos estimàvem, 
mos destrossàvem mútuament ses vides, 
mos acabàvem, mos fèiem companyia, 
mos caducàvem, mos dedicàvem 
quasi sempre es dies, 
mos sexuàvem, mos gastronomíem. 

Que s´encenguin es aspersors, 
que mos reguin tots es codonys, 
que no sé si s´han de regar, 
perquè jo som més de la mar. 


Escolta-la