Harmònica a la dreta i a l’esquerra.
La llengua breu i contenta ensaliva
el paper d’arròs cargolat, no ho esguerra
perquè domina el gest amb mà ben viva.
Com si fes una escala o un arpegi
el podria liar amb els ulls tancats,
la cigarreta té el gran privilegi
de sofregar els seus llavis desitjats.
Estava assajant i para: no xerra,
treu tabac, ajeu la verra i esquiva,
tanca el paper (la veig amb perspectiva:
joveneta, trenetes i al col·legi...
ai las...), l’encén i el xucla, dits cansats
de tant de contrabaix,pro esperançats.
Francesc Ten
 |
| Marc Vicens, 2013. Tinta xinesa sobre paper d'arròs, 100 x 70 cm. |