Primer et passes uns quants dies tocant només el bombo,
després uns quants dies només amb els platarets, i més
endavant uns quants més amb els timbals...
És monòton i avorrit, però quan per fi ho ajuntes tot
obtens el ritme adequat. Per arribar-hi has de collar
tots els cargols amb tossuderia i paciència. No cal dir
que vol temps, però a vegades dedicar temps a les coses
és la millor manera de fer-les de pressa.
Haruki Murakami, De què parlo quan parlo de córrer.
Editorial Empúries, 2010.
Traducció d'Albert Nolla.
 |
| Marc Vicens, 2014. |