dimarts, 4 de febrer de 2014

Queixar-se

–Estimat senyor, no podem pas triar l'època
en què hem nascut. I tots vivim sota la mirada
de les càmeres. Això ja forma part de la condició
humana. Fins i tot quan fem la guerra, la fem
sota l'ull de les càmeres. I quan volem protestar
contra qualsevol cosa, no aconseguim fer-nos
escoltar sense càmeres. Tots som uns ballarins,
com diu vosté. Encara diria més: o bé som
ballarins, o bé som desertors. A vosté sembla
que li sàpiga greu, estimat senyor, que els temps
avancin. ¡Torni enrera, doncs! ¿Vol tornar al
segle XII? ¡Un cop fos allí, però, protestaria
de les catedrals, considerant-les una barbàrie
moderna! ¡Torni més lluny, doncs! ¡Torni entre
els micos! ¡Allí no l'amenaçarà cap modernitat,
allà estarà ben a gust, en el paradís immaculat
dels macacos!


Milan Kundera, La lentitud.
Traducció de Xavier Lloveras.
Edicions Destino, 1995.


Marc Vicens, 2014.