dilluns, 7 d’abril de 2014

Micos cabuts


Com un lliri de platja vinc net i polit, 
la perruca planxada i el dentat lluent; 
ja el voldrien tenir molts, un cos com el meu. 

Duc a la cartera un bitllet de cent, 
dues fotos grogues i un paper que diu: 
..."aquest noi progressa adequadament". 

Observeu els gossos, si en són de senyors 
que es graten l´orella amb les potes posteriors. 
Bípedes inútils, milions de micos cabuts; 
caminem erectes però ens enterren ajaguts. 

Els anys passen llestos i a les postres som on som; 
jo fins m´he cansat de progressar; 
...i creix la sospita de que devia existir 
un camí més curt per venir aquí. 

Com un lliri de platja vinc net i polit, 
la perruca planxada i el dentat lluent; 
ja el voldrien tenir molts, un cos com el meu. 

Només una cosa diu mon testament... 
feu-me fer una làpida que digui així: 
..."aquest noi progressa adequadament".

Quimi Portet, Progressa adequadement.
Matem els dimarts i els divendres, Música Global, 2007.

Marc Vicens, 2014.