dijous, 3 d’abril de 2014

Natura morta

Però, per què en devem dir mortes, d’aquestes presències 
tan indubtablement perdurables i sòlides? (...)
Potser són mortes, les natures que componem, perquè són 
inaccessibles al nostre concepte de vida, que és mòbil, minvant, 
desesperadament fràgil. Una fluència atrapada dins la cosa no està 
obligada a recordar-se. És i prou. De la fotografia, de qualsevol fotografia, 
no hi ha res més intolerable que el marc permanent que la conté.

Eva Vàzquez, Les ales al vidre.
Edició de la Fàbrica de Gel, 2012.
Textos d'Eva Vàzquez amb fotografies de JM Oliveras.

Marc Vicens, 2014.