Taps
Busco al mapa l’escenari
on avui actuen els Arcade Fire, al Primavera Sound, i em trobo amb tot de
senyals que m’indiquen els lavabos, les botigues, els serveis mèdics i els
llocs on es venen cerveses i tabac. De
cop, em sorprèn un símbol que desconeixia, perquè no sóc, com diu la informació
que consulto, de la Generalitat, un dels “partygoers” habituals d’aquests
saraus i no segueixo les últimes tendències dels “technosibarites europeus”. El
símbol representa dos taps per a les orelles i penso que és una idea força
estrambótica, això d’oferir taps per assistir a un concert. Investigo més i
resulta que aquests taps “están dissenyats per escoltar música”, la qual cosa
em fa entrar directament en el regne del desconcert. Tenia entès que els taps
eran per evitar que s’escoltés la música, però m’equivocava. “La música”, em
diu una amiga, “se sent perfectament, però a un volum més baix i al cap d’una
estona el cervell processa la informació i sembla com si ja no hi hagués taps”.
Hi ha una marca que els comercialitza amb el nom d’”EarPeace”, una cosa així
com “pau per a les orelles”. No sé si els que vendran al Primavera Sound són
iguals, però si més no s’hi assemblaran. Els filtres serveixen perquè no sentis
la música tan alta. Com que no sóc un “technosibarita europeu”, penso que la
solució podria ser no oferir la música tan alta: així no farien falta els taps.
No ho sé, són coses que penso. Dec ser un antic.
Josep M. Fonalleras, El Periódico (29-5-2014).
 |
| Marc Vicens, 2014. |