dimarts, 3 de juny de 2014

Això és una merda

A Catalunya hi ha hagut una època en la qual la gent
que actuava amb aires de crític a la llengua, o –per parlar
amb més propietat– amb pèls a la ploma. Les coses no eren
dites sense embuts, s'usava l'eufemisme i es procurava no
perdre l'amistat de ningú. No es deia, per exemple: "El senyor
Tal és una ase"; no es deia: "El llibre del senyor Tal és dolent
de cap a peus". Es deia, però: "El senyor Tal, que és un home
intel·ligentíssim, és possible que hagi tingut un moment de feblesa
disculpable, i en aquesta ocasió no s'hagi mostrat d'una manera
absoluta a l'altura de la seva gran intel·ligència..."

Josep M. de Sagarra, Els perills de la trencadissa (3-V-1925).
L'ànima de les coses, Quaderns Crema, 2001.


Marc Vicens, 2014.