dilluns, 30 de juny de 2014

Pollastre

L'amo sempre menjava pollastre. La manera de fer-lo i les verdures
que l'acompanyaven variaven una mica segons el dia, però el plat
principal era sempre pollastre. Segons el que li havia explicat un xef
jove, li va posar el mateix pollastre rostit tota una setmana per veure
què passava, però no va rebre cap queixa. Evidentment, però, els cuiners
sempre volen provar coses noves, de manera que cada nou xef que 
passava per la cuina intentava fer les receptes més variades i més
originals que se li acudien. Feien salses refinades, compraven el 
pollastre en diferents llocs... però cap d'aquells esforços no tenia
recompensa: era ben bé com llençar pedres en un forat buit. No hi
havia cap mena de reacció. Al final, els xefs se'n cansaven i es limitaven
a fer qualsevol plat d'allò més normal. De fet, l'únic que se'ls demanava
era que fos pollastre.

Haruki Murakami, El salze cec i la dona adormida.
Traducció d'Albert Nolla.
Editorial Empúries, 2008.

Marc Vicens, 2014.