de totes les coses! Sens dubte la revoltura augmentava. A cada
davallada semblava que ens anàvem a enfonsar per sempre més.
Baixàvem, baixàvem... Per entre el treu i les bordes no es veia
més que el negre-verd de l'ona jaspiat de vetes blanques.
I avall! El ventrell s'encongia amb una sensació de buidor,
com sol succeir quan en un somni pesat ens figurem caure daltabaix
d'una timba.
Joaquim Ruyra, El rem del trenta-quatre.
Narracions, Edicions 62, 2011.
 |
| Marc Vicens, 2014. |