dilluns, 7 de juliol de 2014

Llavis


A UN BES FRUSTRAT

Oh bes que hauries pogut
ésser, desig que s’immola,
oh bes al fons de ma gola
com un sanglot contingut!


Tot i que amb pena et reculls
en abismes castos, dolços,
dónes un neguit als polsos
i una obscuritat als ulls.


M’encens i no mai expires,
en flam incomunicat,
amb més força i amb més fat,
amb més fum i més guspires,


tu, mai nat i mai difunt,
tot absent de qui et provoca,
que un poc d’empremta damunt
l’oferta sang d’una boca.


Josep Carner, Poesia. 
Quaderns Crema, 1992.

Marc Vicens, 2014.