dimecres, 10 de setembre del 2014

La gent

La gent és un perfet, iŀlimitat
singular repetit. Només el tu
val per entendre’s en la immensitat
de l’univers. Quan miro el cel com lluu,
amb milions d’estels iŀluminat,
i veig la terra fosca, amb tant de fel
i goig banal, em dic: L’únic estel
que val és el que fa volar, encisat,
un nen, cor innocent, a qui no veu ningú.
Perquè sent tan a prop bolquer i mortalla,
l’home no cessa d’inventar poders
contra la por sinistra que el tenalla.
Visquem, puix que som vius, dols i plaers.
I no pensem que hi ha cap Faç Immensa
a l’hora greu de l’última partença.
Quan els depredadors hauran tornat no-res
el nostre cos, tindrem l’omnipotència
de ser ben morts. No imploris mai clemència.
Ningú no et sent dins l’eternal fluència.

Joan Vinyoli. «Vespre a la cafeteria». 
Passeig d’aniversari, 1985.

Marc Vicens, 2014. Imatge de FiraTàrrega 2014. 300 cartells diferents.