Adelerats pel somni d'un dellà
remot, ple d'incertesa, amb por, privats
de tota llum llevat de la del vespre,
que dura poc, què fer?
Guardar-la tota als ulls
i prosseguir en la nit fuliginosa,
plens de claror:
cal viure a tot o res,
vinclar-nos dòcilment al que ens agita
i ens posseeix i ens refà a cada instant
fins al darrer.
Veurem llavors carenes
o un estimball?
No facis cap pregunta:
el que era és acabat, el ja-no-ser comença.
Joan Vinyoli, Domini màgic.
Editorial Empúries, 2009.
Marc Vicens, 2014. |