dimarts, 4 de novembre de 2014

Ben bé al final

"fer versos és fer ben poca cosa, quan s'han fet
de jove! No s'hi hauria de tenir cap pressa...
durant tota una vida, i si fos possible una llarga
vida, i llavors, ben bé al final, potser seríem 
capaços d'escriure deu línies bones. Perquè els 
versos no són, com la gent es pensa, sentiments
(se'n tenen prou, de jove), són experiències.
Per fer un sol vers cal haver vist moltes ciutats,
homes i coses... Cal tenir records de moltes nits
d'amor... records de crits de dones a punt de parir...
Però també cal haver fet companyia als moribunds
i haver estat assegut al costat dels morts... Perquè els
records de debó no són aquestes coses. Només quan
esdevenen sang a dins nostre, mirada i gest... 
indistingibles de nosaltres mateixos, només aleshores
pot passar que en una hora molt rara neixi en el centre
dels records, i en brolli, la primera paraula d'un vers".

Joan Vinyoli

Xavier Folch, Tot és ara i és. Culturas (La Vanguardia)
1-10-2014.

Marc Vicens, 2014.