dimecres, 10 de juny de 2015

El nen del matalàs


La mare duia al damunt, carregat sobre les espatlles, el matalàs on jo havia de dormir els propers anys. De fet, encara hi dormo, en aquell matalàs. De tant en tant ens havíem d’aturar. La mare es cansava. La mare anava vestida de dol, no pas com la lluna ni com la pruna, pobra, sinó com una dona que cosia i que rebia trucades de telèfon. La boira era trista i brutejava. 

Josep M. Fonalleras, El nen del matalàs.
Dibuixos: Marc Vicens
Edita: Fira del Conte de Medinyà, 2015.