Els homes que escriuen pensen moltes vegades –i pensen
bé– que, en tractar d'una persona, l'endemà la trobaran a
tal banda, i li hauran de dir: "Déu lo guard, ¿com està?,
etc. Ens coneixem massa tots, i tots tenim molt per perdre;
jo no he conegut mai que Catalunya devori els seus homes,
molt el contrari; Catalunya, abans de donar una queixaladeta
a l'esquena d'un pobre diable, s'hi pensa molt i molt.
[10-II-1924]
Josep M. de Sagarra, Unes cartes d'en Pla i d'en Xammar.
L'ànima de les coses. Quaderns Crema, 2001.
Marc Vicens, 2015. |