dilluns, 1 de juny de 2015

Queixalades

A Catalunya manca una crítica seriosa i sòlida de tot.
Els homes que escriuen pensen moltes vegades –i pensen
bé– que, en tractar d'una persona, l'endemà la trobaran a
tal banda, i li hauran de dir: "Déu lo guard, ¿com està?,
etc. Ens coneixem massa tots, i tots tenim molt per perdre;
jo no he conegut mai que Catalunya devori els seus homes,
molt el contrari; Catalunya, abans de donar una queixaladeta 
a l'esquena d'un pobre diable, s'hi pensa molt i molt.

[10-II-1924]

Josep M. de Sagarra, Unes cartes d'en Pla i d'en Xammar.
L'ànima de les coses. Quaderns Crema, 2001.

Marc Vicens, 2015.