```````````
A partir de demà el menjar blanc serà a:
´´´´´´´´´´´´´´
dimarts, 2 de febrer del 2016
Tornar a la vida
Como dibujo, el dibujo que tengo enfrente de mi mesa
no tiene nada de extraordinario. Pero funciona conforme
a las mismas esperanzas y principios que han llevado a la
humanidad a dibujar durante miles de años. Funciona porque
de ser un lugar de partida se ha convertido en un lugar
de llegada.
Cada día vuelve un poco más de la vida de mi padre al
dibujo que tengo frente de mí.
John Berger, Sobre el dibujo.
Traducció de Pilar Vázquez.
Editorial Gustavo Gili, 2012.
no tiene nada de extraordinario. Pero funciona conforme
a las mismas esperanzas y principios que han llevado a la
humanidad a dibujar durante miles de años. Funciona porque
de ser un lugar de partida se ha convertido en un lugar
de llegada.
Cada día vuelve un poco más de la vida de mi padre al
dibujo que tengo frente de mí.
John Berger, Sobre el dibujo.
Traducció de Pilar Vázquez.
Editorial Gustavo Gili, 2012.
 |
| Marc Vicens, 2014. |
dilluns, 1 de febrer del 2016
Endevinar
–Tota sa Medicina –solia dir– és bruixeria. Si fos
una ciència, es metge podria tractar es clients a distància,
com un enginyer construeix un pont sense moure's
des despatx, aplicant unes regles exactes. Hi hauria
píndoles p'es mal de cap, altres per sa tos, etc. Resulta,
però, que no existeix una casta sola de mal de cap,
sinó moltes, segons sa malaltia de què es tracta, i que
existeixen tantes malalties com persones. Es metge,
davant cada cas, ha d'endevinar". ¿No has sentir dir
"aquest metge m'ha endevinat"?
Llorenç Villalonga, Bearn o La sala de les nines.
Edicions 62, 2001.
una ciència, es metge podria tractar es clients a distància,
com un enginyer construeix un pont sense moure's
des despatx, aplicant unes regles exactes. Hi hauria
píndoles p'es mal de cap, altres per sa tos, etc. Resulta,
però, que no existeix una casta sola de mal de cap,
sinó moltes, segons sa malaltia de què es tracta, i que
existeixen tantes malalties com persones. Es metge,
davant cada cas, ha d'endevinar". ¿No has sentir dir
"aquest metge m'ha endevinat"?
Llorenç Villalonga, Bearn o La sala de les nines.
Edicions 62, 2001.
 |
| Marc Vicens, 2016. |
divendres, 29 de gener del 2016
dijous, 28 de gener del 2016
Esverar-se
Recorrer rápido el espacio alboroza;
también la notoriedad;
lo mismo la posesión de riquezas.
James Joyce, Dublineses.
Traducció de Guillermo Cabrera-Infante
Alianza Editorial, 1993.
también la notoriedad;
lo mismo la posesión de riquezas.
James Joyce, Dublineses.
Traducció de Guillermo Cabrera-Infante
Alianza Editorial, 1993.
 |
| Marc Vicens, 2016. |
dimecres, 27 de gener del 2016
Posar-ho en solfa
Una lucecita empezaba a parpadear en su horizonte mental.
No era tan viejo: treinta y dos años. Se podía decir que su
temperamento estaba a punto de madurar. Había tantas impresiones
y tantos estados de ánimo que quería expresar en verso. Los sentía
en su interior. Trató de sopesar su alma para saber si era un alma
de poeta. La nota dominante de su temperamento, pensó, era la
melancolía atemperada por la fe, la resignación y una alegría sencilla.
Si pudiera expresar esto en un libro quizá la gente le hiciera caso.
James Joyce, Dublineses.
Traducció de Guillermo Cabrera-Infante
Alianza Editorial, 1993.
No era tan viejo: treinta y dos años. Se podía decir que su
temperamento estaba a punto de madurar. Había tantas impresiones
y tantos estados de ánimo que quería expresar en verso. Los sentía
en su interior. Trató de sopesar su alma para saber si era un alma
de poeta. La nota dominante de su temperamento, pensó, era la
melancolía atemperada por la fe, la resignación y una alegría sencilla.
Si pudiera expresar esto en un libro quizá la gente le hiciera caso.
James Joyce, Dublineses.
Traducció de Guillermo Cabrera-Infante
Alianza Editorial, 1993.
 |
| Marc Vicens, 2016. |
dimarts, 26 de gener del 2016
Bolquers
Perquè sent tan a prop bolquer i mortalla,
l'home no cessa d'inventar poders
contra la por sinistra de la tenalla.
Visquem, puix que som vius, dols i plaers.
Joan Vinyoli, Passeig d'aniversari (fragment).
Editorial Empúries, 2001.
l'home no cessa d'inventar poders
contra la por sinistra de la tenalla.
Visquem, puix que som vius, dols i plaers.
Joan Vinyoli, Passeig d'aniversari (fragment).
Editorial Empúries, 2001.
 |
| Marc Vicens, 2016. |
dilluns, 25 de gener del 2016
Tristesa
La bellesa és una força tràgica. El paganisme pretén
que és l'alegria de la vida. Per a mi representà la tristesa.
Llorenç Villalonga, Bearn o La sala de les nines.
Edicions 62, 2001.
que és l'alegria de la vida. Per a mi representà la tristesa.
Llorenç Villalonga, Bearn o La sala de les nines.
Edicions 62, 2001.
 |
| Marc Vicens, 2016. |
divendres, 22 de gener del 2016
dijous, 21 de gener del 2016
Dolor
Del dolor físico sólo se puede desear una cosa: que cese.
Nada en el mundo es tan malo como el dolor físico.
Ante eso no hay héroes.
George Orwell, 1984.
Ediciones Destino, 2001.
Nada en el mundo es tan malo como el dolor físico.
Ante eso no hay héroes.
George Orwell, 1984.
Ediciones Destino, 2001.
 |
| Marc Vicens, 2016. |
divendres, 15 de gener del 2016
dijous, 14 de gener del 2016
dimecres, 13 de gener del 2016
"Mens sana in corpore sano"
El "mens sana in corpore sano" és una bona màxima per als
homes lliures, però no per a qui ha fet vot de castedat. No manquen
autors ascètics que aconsellen el cansament muscular a la fi de fer
fugir els mals pensaments de la carn. Això no és exacte per a totes
les naturaleses. Durant anys m'he dedicat intensament a la caça, escalant
muntanyes sense cap resultat, sinó més bé al contrari.
M'atrevesc a dir que l'exercici és el principal enemic de la castedat,
ja que, lluny d'adormir-les, excita les funcions vitals.
homes lliures, però no per a qui ha fet vot de castedat. No manquen
autors ascètics que aconsellen el cansament muscular a la fi de fer
fugir els mals pensaments de la carn. Això no és exacte per a totes
les naturaleses. Durant anys m'he dedicat intensament a la caça, escalant
muntanyes sense cap resultat, sinó més bé al contrari.
M'atrevesc a dir que l'exercici és el principal enemic de la castedat,
ja que, lluny d'adormir-les, excita les funcions vitals.
Llorenç Villalonga, Bearn o La sala de les nines.
Edicions 62, 2002.
 |
| Marc Vicens, 2016. |
dimarts, 12 de gener del 2016
Propòsits
Nos
no beure
no fumar
no insultar
no desertar
no pensar massa
no menjar donuts
no llegir novel·la
rosa
no passar la nit en
blanc
no parlar amb
desconeguts
no socarrimar la carn
a la paella
no viatjar a països amb
problemes
no aparcar ni als
guals ni en doble filera
no creure-s’ho tot ni
deixar de creure en res
no deixar-se
anestesiar per la tele-escombraria
no sentir-se
menystingut sense raons fonamentades
no abusar dels
desodorants ni de les cremes barates sense marca
...
tot això,
haurà servit d’alguna cosa?
Teresa Bosch
 |
Centre cívic La Cometa, Montagut (2013) / Pintura mural. Marc Vicens. |
dilluns, 11 de gener del 2016
Socialisme
– I un ferrocarril, quan camina, no s'atura per ningú.
– És a dir, que si un veu un paisatge que li agrada i vol caminar
un moment, o berenar devora una font...
–No ho pot fer. No veu que podria disgustar ets altres viatgers?
–Doncs s'ha de fer el gust d'ets altres en lloc de fer es propi.
–Exactament. Això és el socialisme. Com veu, no es tracta sols
d'una teoria política, sinó d'una imposició tècnica. Es progrés condueix
en es socialisme, volgueu o no.
– És a dir, que si un veu un paisatge que li agrada i vol caminar
un moment, o berenar devora una font...
–No ho pot fer. No veu que podria disgustar ets altres viatgers?
–Doncs s'ha de fer el gust d'ets altres en lloc de fer es propi.
–Exactament. Això és el socialisme. Com veu, no es tracta sols
d'una teoria política, sinó d'una imposició tècnica. Es progrés condueix
en es socialisme, volgueu o no.
Llorenç Villalonga, Bearn o La sala de les nines.
Edicions 62, 2002.
 |
| Marc Vicens, 2016. |
divendres, 8 de gener del 2016
dijous, 7 de gener del 2016
Analogies
Pensava sens dubte que totes les dones
s'assemblen un poc. "I què és el que no s'assembla, Joan?"
m'ha dit mil vegades. Sempre descobria analogies entre
les coses i quan no les trobava directament les trobava
per contrast.
Llorenç Villalonga, Bearn o La sala de les nines.
Edicions 62, 2002.
s'assemblen un poc. "I què és el que no s'assembla, Joan?"
m'ha dit mil vegades. Sempre descobria analogies entre
les coses i quan no les trobava directament les trobava
per contrast.
Llorenç Villalonga, Bearn o La sala de les nines.
Edicions 62, 2002.
 |
| Marc Vicens, 2015. |
dimarts, 22 de desembre del 2015
Fins aviat
“¿Qué esperabas? -suspiró Úrsula–. El tiempo pasa.
-Así es –admitió Aureliano–, pero no tanto.”
Editorial Espasa Calpe, 1982.
Gabriel García Márquez, Cien años de soledad.
 |
| Marc Vicens, 2015. |
dilluns, 21 de desembre del 2015
Eleccions
"La única diferencia actual entre liberales y conservadores,
es que los liberales van a misa de cinco y los conservadores
van a misa de ocho."
es que los liberales van a misa de cinco y los conservadores
van a misa de ocho."
Gabriel García Márquez, Cien años de soledad.
Editorial Espasa Calpe, 1982.
 |
| Marc Vicens, 2015. |
divendres, 18 de desembre del 2015
Subscriure's a:
Missatges (Atom)