L'home se sentí encara més sorprés: era evident que
havia cregut, en veure l'arma, que era allà per robar. Amb
un fil de veu em demanà per què. No vaig voler caure
en el joc: si començava a argumentar-li que, en realitat,
no tenia cap motiu per a liquidar-lo, aviat em trobaria
sobrer, ridícul. L'home va dir encara:
–Un moment. Li donaré tot el que vulgui –es tragué
el rellotge (d'or) i me l'allargà amb la cartera–. A dalt,
tinc joies, més diners. Si vol, pot prendre aquests
quadres. En podria treure un munt, de diners. Però no
s'atabali, no ens atabalem.
Quim Monzó, To choose.
... Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury
Quaderns Crema, 1980.
 |
| 50 x 30 cm. Tinta xinesa i aquarel·la. Marc Vicens, 2010. |