dijous, 23 abril de 2015

Sols davant el món

Els amics dels pares no vénen mai a casa. Em penso
que no en tenen, no pas d'aquests amb qui quedes
per anar a sopar o anar al cinema. El pare deu tenir els 
de la feina, de comptable, a can Grober, que hi fan botons,
i els del Casino. I la mare, les botigueres del barri i amics
que eren del pare quan era jove, però no pas seus.
Els seus, els va deixar a Banyoles. Són ells dos, una parella,
i quan surten –la mare amb vestits entallats i el collaret; el pare
amb americana i pantalons jaspiats, amb pics negres– són
ells dos, tots sols, davant el món.

Marc Vicens, 2015.

dimecres, 22 abril de 2015

Alè

Les cadires fetes abans, fetes amb ofici, tenien una ànima que no
tenen les cadires manufacturades. Tots els objectes familiars, 
malgrat no moure's, semblava que bateguessin i tinguessin aquell
alè de vida que els havia imprès la mà de l'home.

Josep M. de Sagarra, L'ànima de les coses.
Articles a La Publicitat (1922-1929).
Quaderns Crema, 2001.


Marc Vicens, 2011.

dimarts, 21 abril de 2015

Suggerir

Para ellos el propósito exclusivo 
del arte era sugerir e inspirar ideas...

Enrique Vila-Matas, Kassel no invita a la lógica.
Editorial Seix Barral, 2014.


Marc Vicens, 2015.

dilluns, 20 abril de 2015

Moments

Fotografiamos para reforzar la felicidad de estos momentos.
Para afirmar aquello que nos complace, para cubrir ausencias,
para detener el tiempo y, al menos ilusoriamente, posponer
la ineludibilidad de la muerte.

El beso de Judas, Fotografía y verdad.
Joan Fontcuberta.
Editorial Gustavo Gili, 1998.

Marc Vicens, 2015.

dijous, 16 abril de 2015

Olives

Í D O L S

Aleshores, quan jèiem
abraçats davant la finestra
oberta al pendís d'oliveres (dues
llavors nues dins un fruit que l'estiu
ha badat violent, i que s'omple
d'aire) no teníem records. Érem
el record que tenim ara. Érem
aquesta imatge. Els ídols de nosaltres,
per la submisa fe de després.

Gabriel Ferrater, Les dones i els dies.
Edicions 62, 1989.

Marc Vicens, 2015.