dijous, 18 setembre de 2014

Passes

E N C A R N A C I Ó

Rusc de finestres, la façana
canvia tot d'una i s'encarna
amb el pas d'ella per la cambra.
Segons només, sis o set passes.
el gratacel es fa paraula,
fragment d'un himne, d'un missatge.
El nom es mostra i ja s'amaga.
El món només dura un instant.

Jaume Subirana, Una pedra sura.
Edicions 62, 2011.

Marc Vicens, 2014.



dimecres, 17 setembre de 2014

Vestir-se

Jo sóc anticientífic per temperament; la precisió em molesta,
la veritat pura em fa mal de cap; i si no puc dir unes quantes
mentides innocents, i si no puc vestir una mica les coses 
com si fóssim en temps de Carnestoltes, em sembla que
no em trobo bé.

Josep M. de Sagarra, L'ànima de les coses.
Articles a La Publicitat (1922-1929).
Quaderns Crema, 2001.

Marc Vicens, 2014.



dimarts, 16 setembre de 2014

Gana

Un estómago que trabaja en falso 
amanece pronto.


José Saramago, Ensayo sobre la ceguera.
Traducció, Basilio Losada.
Editorial Santillana, 2013.

Marc Vicens, 2014.






dilluns, 15 setembre de 2014

Pa

–Tienes el pan ahí, sobre el mantel –dice Johnny mirando el aire–.
Es una cosa sólida, no se puede negar, con un color bellísimo,
un perfume. Algo que no soy yo, algo distinto, fuera de mí.
Pero si lo toco, si estiro los dedos y lo agarro, entonces hay algo
que cambia, ¿no te parece? El pan está fuera de mí, pero lo toco
con los dedos, lo siento, siento que eso es el mundo, pero si yo
puedo tocarlo y sentirlo, entonces no se puede decir realmente que
sea otra cosa, o ¿tú crees que se puede decir?


Julio Cortázar, El perseguidor.
Los relatos, 3. Alianza Editorial, 1985.

Marc Vicens, 2014.





dimecres, 10 setembre de 2014

La gent

La gent és un perfet, iŀlimitat
singular repetit. Només el tu
val per entendre’s en la immensitat
de l’univers. Quan miro el cel com lluu,
amb milions d’estels iŀluminat,
i veig la terra fosca, amb tant de fel
i goig banal, em dic: L’únic estel
que val és el que fa volar, encisat,
un nen, cor innocent, a qui no veu ningú.
Perquè sent tan a prop bolquer i mortalla,
l’home no cessa d’inventar poders
contra la por sinistra que el tenalla.
Visquem, puix que som vius, dols i plaers.
I no pensem que hi ha cap Faç Immensa
a l’hora greu de l’última partença.
Quan els depredadors hauran tornat no-res
el nostre cos, tindrem l’omnipotència
de ser ben morts. No imploris mai clemència.
Ningú no et sent dins l’eternal fluència.

Joan Vinyoli. «Vespre a la cafeteria». 
Passeig d’aniversari, 1985.

Marc Vicens, 2014. Imatge de FiraTàrrega 2014. 300 cartells diferents.


dimarts, 9 setembre de 2014

Expressar

Porque los ojos, los ojos propiamente dichos, no tienen expressión,
ni siquiera cuando han sido arrancados, son dos canicas que están
allí inertes, los párpados, las pestañas, y también las cejas, son los
que se encargan de las diversas eloquencias y retóricas visuales,
pero la fama la tienen los ojos.


José Saramago, Ensayo sobre la ceguera.
Traducció, Basilio Losada.
Editorial Santillana, 2013.


Marc Vicens, 2014.

dilluns, 8 setembre de 2014

Conseqüències

También es cierto, si eso le sirve de consuelo, que si antes
de cada acción pudiésemos prever todas sus consecuencias,
nos pusiésemos a pensar en ellas seriamente, primero en las
consecuencias inmediatas, después, las probables, más tarde
las posibles, luego las imaginables, no llegaríamos siquiera a
movernos de donde el primer pensamiento nos hubiera hecho
detenernos.

José Saramago, Ensayo sobre la ceguera.
Traducció, Basilio Losada.
Editorial Santillana, 2013.

Marc Vicens, 2014.