dimarts, 29 juliol de 2014

Ruixats

Aquest any que vivim passa una cosa mai vista; el sol
sembla que hagi renyit amb nosaltres, precisament en 
aquella època que sempre hem estat més amics. La nostra
platja és una platja hivernal, les nostres excursions muntanyenques
tenen aquell to gris i fresquet dels dies de Quaresma.
¿Què ho fa, això? Els que estudien en els observatoris, i coneixen
tots els ets i uts de la dinàmica de l'atmosfera, us en explicaran 
les causes, el com i el per què; us parlaran de taques solars,
d'onades a l'Atlàntic i al Pacífic, de mànegues de fred i calor,
però totes aquestes raons us deixaran tan entristits com abans,
i sentireu un neguit, un malestar; direu: "Això no és el que
ha d'èsser, ni allò que esperem i volem que sigui".

Josep M. de Sagarra, Política i meteorologia, 1924.
L'ànima de les coses, Quaderns Crema, 2001.

Marc Vicens, 2014.



dilluns, 28 juliol de 2014

Tocar a res

CAMPANES

Alegria, alegria!,
que ja comença el nou dia
i obre la cleda al desbridat cavall
que pastura a la vall,
l'alosa canta i corre un xaragall.

Alegria de l'alba!
Ning-nang, ning-nang, hora balba!
La campana recorda amb el seu dring
que fa setmanes que delit no tinc:
és que sóc ja del tot en l'hora malva?
Ning-nang, ning-nang, toquen a res, ning-ning.

Joan Vinyoli, Domini màgic.
Editorial Empúries, 2009.

Marc Vicens, 2014.

dijous, 24 juliol de 2014

Ahir a la radio

...   ...   ...   ...   ...  ...

Tener un libro
plantar un hijo
escribir un árbol

Tener un árbol
plantar un libro
escribir un hijo

Tener un àrbol
plantar un hijo
escribir un libro

....   ....   ....   .....   ..... 

Fragment d'una cançó d'un grup sevillà.
Radio 3, Hoy empieza todo (Àngel Carmona).

Marc Vicens, 2014.

dimecres, 23 juliol de 2014

Hora fosca

L A   V A L L   D E L   V E S P R E

Quan per la vall del vespre descendim
per l'autopista cap a la ciutat,
les fàbriques encenen mil llumets,
batega tot i tot està aturat.
Ens engoleix la nit: a quin banquet
som convidats a no tenir mai por?
Tot el passat és com un dèbil crit
fumós que va perdent-se en l'aire espès.
Tot és fluent i tot és permanent.
Les paraules em porten no sé on:
en elles ara em quedo, i és un món.

Joan Vinyoli, Domini màgic.
Editorial Empúries, 2009.

Marc Vicens, 2012. Acríl·lic sobre paper. 70 x 50.



dimarts, 22 juliol de 2014

Una de fresca

L'art és una música que sempre cal afinar, perquè tota nova
generació d'artistes, quan arriba a fer el primer solo, el redueix
a soroll. L'art és una cosa molt vasta i, com a tal, fàcil de perdre.
No sols s'ha d'agafar al vol, sinó també amb pinces, perquè
un zel excessiu el desfà. El traïm quan, per destacar-ne un
aspecte, en descurem el conjunt, perquè res no li és innecessari.

Antoni Llena, Per l'ull de l'art.
La Magrana, 2008.

Marc Vicens, 2014.

dilluns, 21 juliol de 2014

Com roncava, la mar!

I quin cruixir, la barca! Quin balandreig, quin desllorigament
de totes les coses! Sens dubte la revoltura augmentava. A cada
davallada semblava que ens anàvem a enfonsar per sempre més.
Baixàvem, baixàvem... Per entre el treu i les bordes no es veia
més que el negre-verd de l'ona jaspiat de vetes blanques.
I avall! El ventrell s'encongia amb una sensació de buidor, 
com sol succeir quan en un somni pesat ens figurem caure daltabaix
d'una timba.

Joaquim Ruyra, El rem del trenta-quatre.
Narracions, Edicions 62, 2011.

Marc Vicens, 2014.