dimarts, 7 de juliol de 2015

La calor


Símbols

L’antic veia la Lluna com una noia casta,
el Sol com un poeta. El foll estiu on som
(la pedra es torna brasa i l’aire es torna plom,
la fina camiseta com una pell s’encasta)

és com una senyora (Guiteres o Proubasta)
que, sobreeixint, no dóna, amb planta lleu, cap tomb;
baldera, boteruda de natges i de llom,
espera el seu tramvia i amb els ulls clucs ja el tasta.

Bell punt aquell s’atura, que amb totes dues mans
pren qualsevol dels dos agafadors llampants
i envers la plataforma, s’empeny ella mateixa

però damunt l’estrep un peu, un d’únic, deixa;
són pocs una minyona, un noi i un d’Agramunt
per a lliurar la cuixa d’en terra, hissant-la amunt.
Josep Carner, D’Auques i ventalls (1914).
Marc Vicens, 2009.


dilluns, 6 de juliol de 2015

Sargantana

Dentro de nada dejaré de pertenecer a los necios e incompletos
vivos y seré como nieve que cae y no cuaja, como lagartija que
trepa per una soleada tapia de verano y se detiene un instante ante
el perezoso ojo que no va a registrarla. Seré un susurro inaudible,
una fiebre pasajera y leve, un rasguño al que no se hace caso y
que se cerrará en seguida. Es decir, seré tiempo, lo que jamás se
ha visto, ni puede nunca ver nadie.


Javier Marías, Así empieza lo malo.
Alfaguara, 2014.

Marc Vicens, 2015.




dijous, 2 de juliol de 2015

Fregar amb la mirada

La mortificació de no haver pogut aconseguir els éssers
inaccessibles que havia fregat amb la mirada m'omplia la
imaginació. Amb la mà, davant el mirall de l'armari, complia
el rítmic i solitari sacrifici en el qual prolongaria fins al màxim
l'incipient plaer cobejat i contingut en totes les formes femenines
que havia mirat amb anhel aquella tarda.


Ian Gibson, La vida excessiva de Salvador Dalí.
Editorial Empúries.

Marc Vicens, 2014.




dimecres, 1 de juliol de 2015

Preguntes-respostes

¿Quina importància atribueix als pares i als professors dels joves
en relació amb el desig? ¿Quins perills detecta en els mètodes educatius
dolents, si existeixen, i quina és la utilitat dels bons en aquest cas?
¿Què opina dels actuals mètodes d'ensenyament, o dels que s'han usat en
diferents països i èpoques en relació als desitjos febrils de la joventut?

Despertar al major nombre de desitjos possible; enfortir el principi de
plaer (l'aspiració més legítima de l'home) davant el principi de realitat.
La conseqüència del mètode oposat (enfortiment del principi de realitat
davant el principi de plaer) és una degradació moral. Sade: l'únic educador
perfecte pels desitjos desenfrenats de la joventut.


Ian Gibson, La vida excessiva de Salvador Dalí.
Editorial Empúries.

Marc Vicens, 2015.

dimarts, 30 de juny de 2015

Comestible

Dalí acaba polint la famosa sentència de Breton que diu
"La bellesa serà convulsiva o no serà". La nova era surrealista
del "canibalisme d'objectes", proclama, "justifica també la
conclusió següent: la bellesa serà comestible o no serà".


Ian Gibson, La vida excessiva de Salvador Dalí.
Editorial Empúries.


Marc Vicens, 2015.

dilluns, 29 de juny de 2015

Per conservar el seny

Aurelio Pego havia quedat parat de descobrir que el pintor
no fumava ni bevia, perquè havia pressuposat una mica
a la lleugera que les visions que apereixien a les seves
obres eren producte d'una estimulació artificial. 
Dalí va deixar-li les coses clares. Representava les seves
obsessions per mitjà de la pintura per tal de conservar
el seny. No li feien falta drogues. El seu art era una teràpia,
i les drogues podien esguerrar o destruir allò que ell considerava
una "facultat privilegiada".

Ian Gibson, La vida excessiva de Salvador Dalí.
Editorial Empúries.

Marc Vicens, 2015.