 |
| Escolta-la |
divendres 24 de maig de 2013
dijous 23 de maig de 2013
Finestra (II)
Durant tota aquesta estona que fa que estic mirant
per la finestra, no he pensat en la feina, ni en la família,
ni en cap dels molts problemes que de nit no em deixen
dormir. No he pensat, per exemple, en la vida que duc
habitualment, ni en com, per comptes d'assaborir les coses
tal com vénen, em passo el dia rumiant com haurien de ser.
Faig tot el que puc per corregir el curs de la realitat, i preveure-ho
tot perquè, si evito que hi hagi cap ensurt, l'endemà resulti més
suportable. Però preveure-ho tot em produeix un desassossec
desmesurat, que fa que les coses em passin pel davant com
una exhalació, sense fruir-ne. No frueixo del petó sinó
quan ja és passat; aleshores el recordo de grat.
Quim Monzó, Miro per la finestra.
Mil cretins. Quaderns Crema, 2007.
per la finestra, no he pensat en la feina, ni en la família,
ni en cap dels molts problemes que de nit no em deixen
dormir. No he pensat, per exemple, en la vida que duc
habitualment, ni en com, per comptes d'assaborir les coses
tal com vénen, em passo el dia rumiant com haurien de ser.
Faig tot el que puc per corregir el curs de la realitat, i preveure-ho
tot perquè, si evito que hi hagi cap ensurt, l'endemà resulti més
suportable. Però preveure-ho tot em produeix un desassossec
desmesurat, que fa que les coses em passin pel davant com
una exhalació, sense fruir-ne. No frueixo del petó sinó
quan ja és passat; aleshores el recordo de grat.
Quim Monzó, Miro per la finestra.
Mil cretins. Quaderns Crema, 2007.
 |
| Marc Vicens, 2013. |
dimecres 22 de maig de 2013
Finestra
Miro per la finestra, no pas perquè no tingui res
més a fer, que de coses a fer en tinc sempre un
munt –moltes menys en voldria–, sinó perquè
la veritat és que ara no em ve de gust fer-ne cap.
més a fer, que de coses a fer en tinc sempre un
munt –moltes menys en voldria–, sinó perquè
la veritat és que ara no em ve de gust fer-ne cap.
Quim Monzó, Miro per la finestra.
Mil cretins. Quaderns Crema, 2007.
 |
| Marc Vicens, 2013. |
dimarts 21 de maig de 2013
Minúcies importants
V O L T E S
Si el món s'ha fet petit
el meu país és ínfim,
i just és la minúcia
el que ens agrada, el gir
d'aquell camí, la frase,
els ulls dels fills que són
els nostres amb un altre
malnom, com la ciutat
damunt de deu ciutats
amb nom semblant i accents
mudables. Sense moure'ns
el món aterra a casa
i volta i ja no som
allà d'on vam sortir.
Jaume Subirana, Una pedra sura.
Edicions 62, 2011.
Si el món s'ha fet petit
el meu país és ínfim,
i just és la minúcia
el que ens agrada, el gir
d'aquell camí, la frase,
els ulls dels fills que són
els nostres amb un altre
malnom, com la ciutat
damunt de deu ciutats
amb nom semblant i accents
mudables. Sense moure'ns
el món aterra a casa
i volta i ja no som
allà d'on vam sortir.
Jaume Subirana, Una pedra sura.
Edicions 62, 2011.
 |
| Bols de Joan Carrillo i pintats per Marc Vicens, setembre de 2010. Bircap |
dilluns 20 de maig de 2013
Silenci i respira
El silencio és un bálsamo. ¿Quién podría negar cuántas veces haber
callado le ha salvado de una herida o una enemistad?
Pero también el silencio es importante en la calidad del arte.
Un silencio en una música o un silencio en una pintura proporcionan
ocasión para que la partitura o la estructura del cuadro respiren.
Vicente Verdú, Diario de Eñe.
La Fábrica, 2013.
callado le ha salvado de una herida o una enemistad?
Pero también el silencio es importante en la calidad del arte.
Un silencio en una música o un silencio en una pintura proporcionan
ocasión para que la partitura o la estructura del cuadro respiren.
Vicente Verdú, Diario de Eñe.
La Fábrica, 2013.
 |
| Marc Vicens, 2013. |
divendres 17 de maig de 2013
dijous 16 de maig de 2013
Fluir
La poesia està escrita per un cos que parla
a un altre cos. Comunica sensacions, sent,
toca al cor i al final arriba a la ment, que és el
menys important. Allò que no es perd en
la traducció és allò que ve del cos, no de
l'intel·lecte. (...)
No sempre és un procés agradable, de vegades
és dolorós, però la poesia és com aquest tornar
a fluir de la sang que recorre de nou una cama
o un braç que s'havia quedat adormit pel fred.
Jorie Graham, poeta.
Entrevista de Josep Massot, La Vanguardia, 15-05-2013.
a un altre cos. Comunica sensacions, sent,
toca al cor i al final arriba a la ment, que és el
menys important. Allò que no es perd en
la traducció és allò que ve del cos, no de
l'intel·lecte. (...)
No sempre és un procés agradable, de vegades
és dolorós, però la poesia és com aquest tornar
a fluir de la sang que recorre de nou una cama
o un braç que s'havia quedat adormit pel fred.
Jorie Graham, poeta.
Entrevista de Josep Massot, La Vanguardia, 15-05-2013.
 |
| Marc Vicens, 2013. |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)