| Pantalons llargs |
A J.M. López-Picó Campaneta daurada del meu carret de fira, cavallet de cartró de mig pam, tot pintat; havem caminat tant pels camins sense ira que ara ens cal reposar, i agrair nostre fat. Ja no tornaré més fent osque! Osque! Corrent, a carregar amb palets el teu quadrant de fusta. Campaneta daurada tu em sabies content. Ara em mena la gent i tothora tinc justa: I sóc infant encara, i no puc fer-ne esment. Cavallet de cartró tu em sabies la joia: si ara jugués a córrer què diria la gent... Trobaran molt millor que estimi alguna noia tant si és bella com no –cavallet tot pintat, campaneta daurada- i que us deixi al terrat. Joan Salvat-Papasseit  |