dijous, 9 de setembre de 2010

Cavall

Pantalons llargs
                                        A J.M. López-Picó

Campaneta daurada del meu carret de fira,
cavallet de cartró de mig pam, tot pintat;
havem caminat tant pels camins sense ira
que ara ens cal reposar, i agrair nostre fat.

Ja no tornaré més fent osque! Osque! Corrent,
a carregar amb palets el teu quadrant de fusta.
Campaneta daurada tu em sabies content.
Ara em mena la gent i tothora tinc justa:

I sóc infant encara, i no puc fer-ne esment.
Cavallet de cartró tu em sabies la joia:
si ara jugués a córrer què diria la gent...
Trobaran molt millor que estimi alguna noia

tant si és bella com no –cavallet tot pintat,
campaneta daurada- i que us deixi al terrat.

Joan Salvat-Papasseit