dijous, 14 d’octubre del 2010

Escultura

És comprensible, doncs, que els arquitectes no vulguin
renunciar a la llaminadura de fer filigranes estilístiques
amb els mitjans que el temps els ha posat a l'abast. Però,
voler fer arquitectura com si fos escultura no ha pervertit
l'una i banalitzat l'altra? Si, com sembla, la cultura del moment
ens obliga a transitar per espais transversals, a difuminar
fronteres, potser caldria reivindicar la sentència del Paul Celan:
"sóc més jo, si tu ets més tu". Val a dir, potser caldria recordar
que, entre disciplines, més saludable és la tensió que no pas
l'aiguabarreig.


Antòni Llena, Per l'ull de l'art.
La  Magrana, 2008.

Claes Oldenburg, Apple, Kentuck Knob (Pensilvània).