i el món es renta les mans.
La puresa torna
a fer el niu
entre branques
d'un arbre de cotó fluix.
Per carrers de cera tova,
sento la remor llunyana
del ferro i les pregàries.
Absolt, me'n vaig al cinema
a mirar amb fruïció el cos
humit de les dones negres.
Josep-Ramon Bach, El laberint de Filomena.
Edicions Proa, 2010.
 |
Tinta xinesa. Marc Vicens, 2010. |