dimarts, 9 de novembre de 2010

Balances

Reso tres avemaries
i el món es renta les mans.

La puresa torna
a fer el niu
entre branques
d'un arbre de cotó fluix.

Per carrers de cera tova,
sento la remor llunyana
del ferro i les pregàries.

Absolt, me'n vaig al cinema
a mirar amb fruïció el cos
humit de les dones negres.

Josep-Ramon Bach, El laberint de Filomena.
Edicions Proa, 2010.


Tinta xinesa. Marc Vicens, 2010.