(...)
Una hora es podia dilatar molt més que la meva bufeta.
Ridícul, sí, però no podia parar. Un litre. És possible,
físicament, un litre o exagero? Vaig buscar l’escletxa
de la porta, però tornava a entrar tot. La quantitat em
va redimir? Em va salvar el fet que ja es veia que no es
podia aguantar, allò, però és clar, ella anava quedant
arraconada. El terra de l’ascensor va quedar inundat.
Em sabria greu que es llegís com una metàfora: inundat
de debò. Vull dir que la pell de les sabates canviava
de color. De pudor no en feia, amb aquell fred,
i era molt clar, com l’aigua.
(...)
Francesc Serés, Time Out Cultura (13).
Febrer, 2011.
Il·lustració: Marc Vicens