L’Olga fa més de vint minuts que s’espera i repassa uns informes.
A la taula, l’agenda, els informes, mig cafè amb llet i un croissant
en un plat prou gran perquè n’hi hagi hagut un altre que ja no hi és.
La Gina fa vint minuts tard.
– Ho sento, ho sento, ho sento.
– No passa res. Ja hi comptava – li respon mentre recull papers i tanca l’agenda.
– Sempre tan treballadora.
– S’ha d’acabar abans de demà. Ens han obert la xarxa i ara ho podem enviar des de casa.
– Des de casa? Us fan treballar massa.
(...)
(...)