(...)
Quan, finalment, van veure els óssos, ja només es movien
de quatre grapes, anaven vestits amb les pells d’altres animals,
assalvatjats, pudents i bruts... Els óssos els van olorar i els van
encerclar, però no els van fer res, no hi havia cap diferència entre
els uns i els altres. Els caçadors no es reconeixien entre ells, els
óssos els semblaven altres caçadors, els caçadors els semblaven
óssos.
Ióssif Bergxenko. El camí que hi ha al mig del bosc.
Francesc Serés. Contes russos.
Quaderns Crema, 2009.
 |
| Tinta xinesa, 70 x 50. Marc Vicens, 2010. |