Però el camí va ser bonic de viure.
Amb el bullici i els anants i vinents
de la ciutat, on tothom sembla lliure
dins la quadrícula que fan establiments,
corts, tendes, cases, treballs, labors i horaris.
Quina delícia veure’s dintre el borboll
com un de més, saludar els operaris,
creuar corrents quan s’acosta el trontoll
d’un carro ple i fer una rialleta
d’algun babau que clama que és profeta,
o fregar el cap d’algun petit brivall
que, d’amagat, furtava alguna peça
de fruita dolça, o entrar al comerç quan vessa
de l’afluència... ser part del guirigall!
Josep Pedrals, Però el camí va ser bonic de viure
http://www.viulapoesia.com
 |
| Marc Vicens, 2011. |