dijous, 22 de setembre de 2011

Guirigall


Però el camí   va ser bonic de viure.
Amb el bullici   i els anants i vinents
de la ciutat,   on tothom sembla lliure
dins la quadrícula   que fan establiments,
corts, tendes, cases,   treballs, labors i horaris.
Quina delícia   veure’s dintre el borboll
com un de més,   saludar els operaris,
creuar corrents   quan s’acosta el trontoll
d’un carro ple   i fer una rialleta
d’algun babau   que clama que és profeta,
o fregar el cap   d’algun petit brivall
que, d’amagat,   furtava alguna peça
de fruita dolça,   o entrar al comerç quan vessa
de l’afluència...   ser part del guirigall!

Josep Pedrals, Però el camí va ser bonic de viure
http://www.viulapoesia.com

Marc Vicens, 2011.